També tenia al jardí roses i geranis, que fa cinquanta anys feien olor a geranis i roses. Però aquestes no eren les meves preferides. Les altres, les exòtiques, tenien, a més del nom, un altre atractiu: servien per jugar.
Les fulles de la cala eren pollastres per vendre al mercat. El fruit del miraguà es desfeia en un borrissol blanquíssim i suau com la seda. Les petites boletes negres del dondiego servien per fer unes sopes que només podien menjar les nines, col•locades educadament una al costat de l’altra. Pobre nines¡ També patien la tortura de prendre xocolata desfeta, feta amb terra del jardí i altres exquisideses.
El meu avi racionava la matèria del joc: un parell o tres fulles de cala, un fruit de miraguà, un grapadet de boletes negres i... tota la terra que volgués, sense embrutar-me gaire a poder ser; coses de l’avia¡
Jo tinc un jardí, ple de flors de les que no en conec el nom, i una filla botànica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada