Records
Vaig estudiar en un col·legi de monges fins al catorze anys.
Alguns dels records que no he oblidat d’aquells anys, són els de les olors.
Crec recordar que les monges feien una certa olor de roba plena de pols, verdura rebullida i encens, tot plegat. Potser, però, només és un fals record i en realitat feien olor de sabó Heno de Pravia, ensaimades de Mallorca i pàtxuli.
Crec recordar les olors diferents de les classes: de llapis, de goma d’esborrar i de nenes, que és una olor indefinida, de vegades agra i de vegades dolça. El passadís del pati, allà on estaven les classes dels pàrvuls, aquells que, quan complien quatre o cinc anys, eren desterrats a un col·legi de capellans, feia una olor molt definida de nens: llapis, goma d’esborrar i lavabo de nens. Aquesta si que la recordo.
També crec recordar la olor del mes de María, el mes de maig. La olor de les flors que ens feien portar a la capella. I crec recordar el gust, perquè, quan no ens miraven, ens menjàvem aquelles flors blanques tan petites que feien companyia a les flors més grans i oloroses, els lliris i els nards.I sé que també puc recordar la olor de la capella i la olor dels vels negres que portàvem, sobre tot quan ens els ficàvem a la boca i quedaven molls de saliva infantil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada